[quedaba el aviso, el amanhãneutro del poema. No sé qué me espera, pero sea lo que sea me estará esperando…]
Que la creació comporta grans dosis de destrucció hauria de ser un axioma. Tanmateix, molts s’entesten a continuar vivint sota sostres apuntalats. «Soy grito y soy cristal», diu la lletra de la cançó. Doncs ves per on a mi m’agradaria ser fusta. Llàstima que la fontosíntesi m’espanti una mica.
—
Que córrer és la conseqüència lògica de caminar hauria de ser un axioma. Tanmateix, molts s’entesten a continuar vivint sota rostres apuntalats. «Soy grito y soy cristal», diu la lletra de la cançó. Doncs ves per on a mi m’agradaria ser còdol. Llàstima que l’erosió m’espanti una mica.
[poemes extrets de Diari de laboratori (Viena edicions, 2019), llibre de l’escriptor Òscar Palazón (1969 – act.)]
