La brevetat de la gesta en viu

 

Sempre m’ha sorprès la manera en la qual el nostre cervell juga amb la percepció del temps. Com el ritme de les gralles anuncia el ritme castell… però la vida del mateix sembla després, repetida en pantalla, més curta del que un creu. Òbviament tot els factors ténen alguna cosa a veure: el pes, la foscor, els nervis, la col·locació: però no m’acostumo, no hi ha manera. Massa esforç perquè un moment irrepetible duri en viu pocs segons. El temps, tan feble, no entén de justícies ni necessitats totes les vegades que ho necessitem.

Tenir un consomé de sensacions a l’interior en situacions com aquestes no és dolent, ans al contrari: és necessari. La perspectiva de què fer s’agafa amb experiència.

Reconec que he perdut part del gust; part de la capacitat per assaborir segons quines fites. I ja no sé si torbo a faltar del tot -del tot- aquells sabors…

Ara, la petjada que deixa tot plegat no ho canvio per res del món.

Fotos: extretes del twitter de la Jove de Tarragona. Autoria de M. Neus Baena Font.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s