Un mai acaba de no ser-hi

Sentir-se aliè a l’esforç i alegria dels companys. No ser còmplice complet ni de l’alegria ni del desencant provocat per la caiguda. Tot i això sempre he recordat el tacte dels peus damunt de les espatlles, el soroll buit de la caiguda i el silenci -un segon, abans de trencar-se- que desprèn, irremeiable.

Potser he passat aquella època sentimental, romàntica si voleu, vers els castells. I a la colla un mai acaba de no ser-hi. Malgrat les distàncies, és així.

No va ser la diada que volía tothom. Reacció, treball, respecte. Al final tot arriba…

Fotos: Extretes del twitter de la Jove de Tarragona

[I ahir, catorze anys amb camisa. Sense adonar-me fins ara.]

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s