La llibertat, de Joan Margarit

La llibertat

La llibertat

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.

És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.

La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d’amor, la llibertat.

(Si queréis oír el poema con la voz del autor clicad aquí.)

Joan Margarit (Sanahuja, Lleida 1938) es arquitecto (Catedrático de la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona) y poeta hispanocatalán. Ha sido galardonado con el Premio Nacional de Poesía del Estado Español, El Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya o el Premio Iberoamericano de Poesía Pablo Neruda, entre otros.

2 comentarios sobre “La llibertat, de Joan Margarit

  1. Peripateando La Llibertat de Joan Margarit

    Surant

    Estranya anada
    el nostre solcar
    en aquesta incertesa,
    cregudament relligats i
    segurs d’una esperança
    jove i somniadora,
    cap una esperança vella
    descregudament alliberada
    i, per l’alteritat sentida,
    tanmateix segura:
    la raó de la travessa,
    la feliç serenor de singlar
    en la maror del desconegut,
    i de nostres ingènites traïcions
    surar, per la confiança
    de quelcom molt subtil i aliè al món.

    Me gusta

  2. Peripateando “Termòpiles” de Joan Margarit

    La Llibertat

    Ens fem forts per defensar la llibertad,
    buscant un lloc de confiança,
    oblidant que relligant-la al món
    és com traïm aquest preuat do de Llibertat,
    i que és per això que l’home i la dona joves morim,
    acomplint el mite més commovedor.
    I tanmateix d’aquest fet
    som tu i jo el triomf del mite:
    l’home i la dona vells esdevinguts lliures,
    perque ja no ens pot l’oblit,
    doncs coneixem la veritat:
    que ací no n’hi han de llocs segurs,
    i que la Llibertat es defensa simplement
    vivint confiats en l’altri
    sense cap lligam al món.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s