A voltes amb la Tabacalera

1929

…perquè igual que altres grans ciutats de la península Tarragona va tenir la seva Tabacalera, i com si fos una qüestió d’equilibri si tot pot sortir malament, sortirà malament. Malament vol dir que no se sap aprofitar tot el potencial que pugui treure’s una infraestructura colossal i amb capacitat per donar cabuda a multitud d’equipaments de diversa índole, especialment cultural. Perquè Tarragona malgrat ser capital des de fa segles porta una deriva cap a la mediocritat des de fa anys: una mediocritat fonamentada en un conformisme polític cultural, en una pèssima gestió escènica -de vegades fins i tot aprofitant-se de l’amateurisme-, un àmbit cultural que té molt que envejar a les principals capitals culturals del país i que viu limitat a alguns espais no a l’abast de tothom.

El problema no és el que perdem o deixem de guanyar, sinó que Tarragona -i més encertadament, les institucions- semblen que van donant pals de cec, sense una estratègia cultural en positiu definida per les institucions: si el camí que han decidit seguir és el de tancar i paralitzar museus, descuidar ciutadans i visitants i no atendre els reclams locals… doncs l’administració, molt tonta és si no se n’adona, que conreja un guaret de dimensiC-f3nMcW0AAkcPUons força grans. Hi han col·lectius i associacions que reclamen l’condicionament i ús social d’espais que estan morts de riure (Tabacalera, recordem-ho) i aquests moviments són la base que la cultura i el reclam de Tarragona per a que sigui atractiva fora de la ciutat: si no valorem i cuidem el nostre patrimoni -material i immaterial- de forma eficient, si no li posem un valor afegit en les nostres accions aquesta ciutat no sortirà de la boina grisa que la cobreix.

La resposta, si no hi ha activitat política és mostrar la voluntat ferma de recuperar espais per a consum ciutadà: llocs d’enriquiment cultural i social que facin de Tarragona un exemple de dinamització. Cultura és compartir un espai de manera que pugui ser aprofitable, multidisciplinar, eclècticm que repercuteixi directament en la vida de la capital. Això no significa que la Tabacalera tarragonina hagi de convertir-se necessàriament en un projecte com el de la Tabakalera de Donosti o mutar-la en un rectorat com el de la Universitat de Sevilla. El bàsic és recuperar-la per a la seva cura i desenvolupament i posteriorment ocupar-la per oferir un servei útil a la ciutadania, fer-la un reclam de la qual poder sentir-nos orgullosos i no lamentar-nos més, convertir, en definitiva un dels símbols passats de Tarragona en allò que volem aconseguir i tenir en un futur.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s