Cony, Rafa!

198594_10151151047555139_484337906_n
Foto: Christian Soverini

“los amigos están para joderlos”

El dissabte a la nit em vas enxampar fora de casa, però lluny, lluny I no vegis com em va fotre que justament fos aquell dissabte; serà que el destí tenia pressa per tocar la moral… i fer-nos una miqueta de mal, saps?

Estava a Plasencia, en un festival de poesia; crec que saps que de vegades escric més mal que bé i mira on em va enxampar tot. Ja m’ensumava que marxaries aquells dies que no hi era -no podem fer res contra el destí-. El recital de la nit era ple d’humor negre -quina paradoxa, encara que no em faci ni puta gràcia escriure’t això- i poesia del tánatos. Vaja, l’eros; allò que et molaba tant o més que a qualsevol, no abundava. I entre quintu i mitjana anava païnt la teva absència.

Et tiraré per cara sempre el que em vas dir l’última vegada que et vaig veure: a la merda els nostres plans d’anar a per costo al Marroc: ho recordaré sempre. També però crec que surts una mica guanyant; en canvi nosaltres… nosaltres hem perdut de cop i volta moltes coses i moments, saps? la colla tirarà endavant -som tossuts, i de vegades, una mica burrus- encara que el buit que deixes és gran de collons, i no només a la filera de daus o mans. De pas, perquè sé de sobres que no estaras quiet, espero que ens preparis una mica les coses per quan ens toqui pujar, però amb calma, sense presses; esperem que et porti una mica de temps i no t’agafin aquestes coses per sorpresa: no volem precipitar-nos tot i que aquestes coses per desgràcia van com van i mai depenen d’un individual. Ara rondes centrat en les teves coses: en veure al tío Pepe i a la tia Maria Cinta, a la teva mare… també, de pas, pots buscar a aquell camarada que et va portar a sopar a Txecoslovàquia a un lloc decent. Tens temps de posar-te al dia de les mogudes amb els teus antics camarades, encara que suposo que a molts els ha estranyat que hagis pujat a visitar-los massa d’hora. Veus? als de dalt i els de baix estem abatuts d’alguna manera i pel mateix. Tots pensem que no tocava i no podem fer-hi res.

Rafa, maco… que gràcies per tot. Aquí estem una mica tristos, però se’ns anirà passant. Hi hauràn bajones, però seguirem. Seguirem menjant cecina, bevent vi negre i fent castells collonuts. Et trobem a faltar però cony… hi ha algú que et conegui bé que no ho faci?

Salut.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s