Onze anys

figuereta

Figuereta al 2 de 8 amb folre de la Mercé de 2005

Permeteu-me avui un exercici d’onanisme. Només avui. La cosa és que avui just després d’esmorzar, de fer bicicleta, de dutxar-me i tancar la porta per penjar una jaqueta ho he vist. Ben clar. I mireu, m’enrecordava de l’any, però no pas del dia exacte. I el tinc marcat al calendari. Onze anys han passat ja del 2005, del calendari, en definitiva, que tinc penjat darrere de la porta. A qualsevol resultadista li encantaria tenir allà alguna foto dels castells de gamma extra de la colla. Jo tinc enganxat el primer pòster que em van donar quan vaig anar a per totes per la camisa (l’any 2004 no compta). El cartell, molt més sobri si el comparem amb els que ara dissenya la Jove, té només dues fotos: un cinc de vuit -on pujà una maranya de gent que ara ronda més crescuda, on alguns no apareixen ja pel Cos del Bou o trepitgen terre i no esquena- i un quatre de nou amb folre que va desaparèixer dels nostres registres aquell any com un sobre de sucre que fiquem al tallat de mig matí.

La il·lusió a l’ entrar a un col·lectiu tan brutal enmig de l’adolescència, sumat al viure fora, feia que tot ho visqués amb una intensitat molt accentuada que va provocar -no només a mi- molts maldecaps. Sumem-hi també que no van ser uns anys senzills per a la Jove. Anys on la trileta era passejada amb orgull -permeteu-me la ironia- arreu de Catalunya. Anys on assajar un folre després de la Diada de Sant Roc o dues setmanes abans de Sant Magí era viscut com un èxit. Per no parlar d’assaigs interminables. Van ser pocs anys, però eterns, on semblava que les alegries les teníem més per les errades dels nostres rivals que pels registres propis.

Al 2008 tothom recorda el que va passar i qui ho va provocar. Probablement el Concurs d’aquell és un dels records més bonics que tinc. I no desitjo a ningú descarregar un castell de 9 amb folre amb un viatge de quinze hores a les esquenes el dia abans, amb gairebé trenta-nou graus de febre, calfreds i una congestió brutal a sobre. No donaré detalls de la nit, però si sobre sortir de plaça amb un dos de vuit amb folre i un tres de nou amb folre descarregats i un cinc de vuit carregat va ser un alliberament de quatre anys amb una gran llosa al damunt. La Jove va tornar al lloc on mai hauria d’haver marxat…

pinya

Concurs de Castells, 2016

Després va arribar el quatre. El pilar. El tres amb l’agulla que no va ser i el quatre amb l’agulla que sí. Els tastets de folres i manilles. Carretades de gent -nous i veterans- que van venir a casa nostra per fer-la seva. I la justícia tornà en forma de cinc de nou amb folre. Trencar la porta de la gamma extra i anar sembrant i collint tot el que ens ha portat després. Els castells són una combinació de xifres amb preposicions i en alguns casos, conjuncions. I només nosaltres sabem el valor que tenen. Una xifra no considera l’esforç que duu a sobre. No porta gravada les hores d’assaig que hi ha des de març fins a l’octubre. Per això, el seu valor radica en la importància en què li donem a cada castell que fem: ningú millor que nosaltres, des d’aquells que han menjat fang durant anys i aquells nouvinguts que van aprenent l’ofici i entenen a poc a poc el valor de la nostra feina.

onze

Amb Òscar Cadiach la darrera Diada de Primer Diumenge de Festes.

A finals de la temporada passada vaig forçar-me a desenganxar-me una mica de la colla. He viscut tot l’hivern a la reserva, amb l’excusa del cansament i treballar fora per no anar al local. Només a l’estiu, quan tot s’ha anat clarejant i he vist que puc anar a la meva sense pors que he decidit tornar; amb dubtes i amb situacions que no entenia al principi -tot per culpa d’enveges de tercers, persones tòxiques que vaig cardant fora de mi-  i amb una il·lusió creixent. Començar de zero. Gaudint des de zero. Sé que no estic equivocat en la meva tornada quan veig a mon germà assegut durant sis hores a les grades de la TAP aplaudint a rabiar quan descarreguem un castell. O al meu nebot quan mira els castells fixament per la tele. O a mon pare, que ara s’ho mira des de la barrera -o això ens fa creure- com s’estudia cada castell com si fos el primer que realitzà. Tot el que he dit qualla a la llarga. Tinc ganes, fam de grans castells i xalar amb amics i companys. I ja estem mans a l’obra: a El  Vendrell tenim un repte pendent.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s